El terme comença a usar-se com a neologisme a França (Charles Fourier, el 1837), d'on passa als països anglosaxons com womanism, per aplicar-se en general als moviments de reivindicació empresos per la dona. A Espanya, el terme apareix cap a 1899 en un llibre d'Adolfo Posada, titulat Feminisme. El concepte de feminisme es va divulgar en el segle XIX. Com a moviment social, el moviment feminista lluita per la superació del domini masculí sobre la dona i la corresponent transformació de les relacions socials quotidianes i estructurals, tradicionalment dominades pels homes sota supòsits jeràrquics. Com a ideologia, suposa d'una banda, la denúncia de l'opressió i explotació del sexe femení pel masculí, de tota forma de discriminació pel gènere i d'expressió social del patriarcat. I per l'altre, el convenciment que la lluita per la igualtat de drets i l'autonomia de la dona és una causa justa. D'aquí deriva la lluita contra la idea que els rols socials i la distribució del treball siguin els que es consideren «propis de cada sexe», i la creença que tal assignació sigui quelcom «natural».
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminahttp://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/terc3d0v.htm
ResponEliminahistoria del feminisme
Història del feminisme
ResponEliminaEl terme comença a usar-se com a neologisme a França (Charles Fourier, el 1837), d'on passa als països anglosaxons com womanism, per aplicar-se en general als moviments de reivindicació empresos per la dona. A Espanya, el terme apareix cap a 1899 en un llibre d'Adolfo Posada, titulat Feminisme. El concepte de feminisme es va divulgar en el segle XIX. Com a moviment social, el moviment feminista lluita per la superació del domini masculí sobre la dona i la corresponent transformació de les relacions socials quotidianes i estructurals, tradicionalment dominades pels homes sota supòsits jeràrquics. Com a ideologia, suposa d'una banda, la denúncia de l'opressió i explotació del sexe femení pel masculí, de tota forma de discriminació pel gènere i d'expressió social del patriarcat. I per l'altre, el convenciment que la lluita per la igualtat de drets i l'autonomia de la dona és una causa justa. D'aquí deriva la lluita contra la idea que els rols socials i la distribució del treball siguin els que es consideren «propis de cada sexe», i la creença que tal assignació sigui quelcom «natural».