EUA
Elisabeth Cady Stanton, autora de La Bíblia de las mujeres, i Susan B. Anthony van ser dues de les més significatives sufragistes nord-americanes que van fundar, l’any 1868, la National Woman Suffrage Association.
Als Estats Units, el vot per a les dones va ser aconseguit finalment el 1920.
ANGLATERRA
A Europa, el moviment sufragista anglès va ser el més potent i radical.
Totes les faccions feministes es van unir el 1897 en la National Union of Women’s Suffrage Societies. La seva figura va ser Millicent Garret Fawcett. Per la radicalització de les seves accions, a més de manifestacions massives, s’incloïa la desobediència civil i alguns atacs contra la propietat, davant la postura immobilista del govern respecte a les seves demandes. Les sufragistes van ser empresonades, van protagonitzar vagues de fam i més d’una va trobar la mort defensant el «vot per a les dones».
Havia de passar la Primera Guerra Mundial i arribar l’any 1928, perquè les dones angleses poguessin votar en igualtat de condicions.
.
A la 1era Guerra mundial, les dones van deixar de banda la lluita pel feminisme, “mentre durés la guerra”...
dilluns, 22 de febrer del 2010
dilluns, 15 de febrer del 2010
taula.resum
A Espanya
1931 s’obté el sufragi universal
1975 (Madrid) “Primeres Jornades per l’Alliberament de la Dona”
1976 (Barcelona) “Primeres Jornades Catalanes de la Dona”
1976 es funda la revista “Vindicació Feminista”
1977 es crea el Partit Feminista
1978 s’estableix el principi de no discriminació pel sexe i es despenalitzen els aniticonceptius
1981 s’aprova la llei de divorci
1983 es presenta al Parlament la llei de despenalització de l’avortament i es crea l’Institut de la Dona
1931 s’obté el sufragi universal
1975 (Madrid) “Primeres Jornades per l’Alliberament de la Dona”
1976 (Barcelona) “Primeres Jornades Catalanes de la Dona”
1976 es funda la revista “Vindicació Feminista”
1977 es crea el Partit Feminista
1978 s’estableix el principi de no discriminació pel sexe i es despenalitzen els aniticonceptius
1981 s’aprova la llei de divorci
1983 es presenta al Parlament la llei de despenalització de l’avortament i es crea l’Institut de la Dona
ACUDITS MASCLISTES
Acudits masclistes
Quina és l'última ampolla que obre una dona a una festa? -La del detergent!
Quants negres fan falta per netejar la cuina? -Cap, això és feina de dones.
Que fa una dona alçant un full en blanc? -Reclamar els seus drets.
Per què les dones tenen els peus més curts que els homes? -Pero poder acostar-se més a la pica de la cuina.
En què s'assemblen les dones amb les rajoles del terra? -Amb que si les pegues bé des del començament, desprès les pots trepitjar tot el que vulguis.
Quina és l'última ampolla que obre una dona a una festa? -La del detergent!
Quants negres fan falta per netejar la cuina? -Cap, això és feina de dones.
Que fa una dona alçant un full en blanc? -Reclamar els seus drets.
Per què les dones tenen els peus més curts que els homes? -Pero poder acostar-se més a la pica de la cuina.
En què s'assemblen les dones amb les rajoles del terra? -Amb que si les pegues bé des del començament, desprès les pots trepitjar tot el que vulguis.
HISTORIA DEL FEMINISME
historia del feminisme
El terme comença a usar-se com a neologisme a França, d'on passa als països anglosaxons com womanism, per aplicar-se en general als moviments de reivindicació empresos per la dona. A Espanya, el terme apareix cap a 1899 en un llibre d'Adolfo Posada, titulat Feminisme. El concepte de feminisme es va divulgar en el segle XIX. Com a moviment social, el moviment feminista lluita per la superació del domini masculí sobre la dona i la corresponent transformació de les relacions socials quotidianes i estructurals, tradicionalment dominades pels homes sota supòsits jeràrquics. Com a ideologia, suposa d'una banda, la denúncia de l'opressió i explotació del sexe femení pel masculí, i per l'altre, el convenciment que la lluita per la igualtat de drets i l'autonomia de la dona és una causa justa. D'aquí deriva la lluita contra la idea que els rols socials i la distribució del treball siguin els que es consideren «propis de cada sexe», i la creença que tal assignació sigui quelcom «natural».
La història del feminisme comprèn dos grans períodes.
1) Pimera onada (1860 – 1920, EEUU i Gran Bretanya) – va estar representada per les sufragistes, que van lluitar per la igualtat de drets.
2) Segona onada (fi dels anys seixanta, Europa) – adquireix una major força organitzativa i té molt a veure amb l’independència econòmica adquirida per les dones en aquesta època i el seu major nivell educatiu.
D'entre les diverses orientacions dels grups feministes destaquen el feminisme radical i el feminisme socialista. El primer, es caracteritza per veure en el patriarcat l'origen de la desigualtat i l'opressió i la font de qualsevol altra forma de dominació.
El feminisme social critica i veu l’origen de la desigualtat i de l’opressió en la classe social.
Els Estats Units van reconèixer el dret al vot de la dona el 1920; a Gran Bretanya, aquest dret va ser reconegut el 1928. A Espanya, el sufragi universal es va obtenir el 1931, durant la Segona República, encara que després va ser eliminat per la guerra i la dictadura de Franco.
Tot i així, a Espanya, el feminisme de la «segona onada» va trobar una molt ràpida repercussió. [taula.resum feminisme Espanya]
El feminisme, és considerat per la sociologia, no sols una lluita per un alliberament psicològic i desemmascaradora dels rols socials assignats a cada gènere, sinó també una força poderosa de transformació social.
El terme comença a usar-se com a neologisme a França, d'on passa als països anglosaxons com womanism, per aplicar-se en general als moviments de reivindicació empresos per la dona. A Espanya, el terme apareix cap a 1899 en un llibre d'Adolfo Posada, titulat Feminisme. El concepte de feminisme es va divulgar en el segle XIX. Com a moviment social, el moviment feminista lluita per la superació del domini masculí sobre la dona i la corresponent transformació de les relacions socials quotidianes i estructurals, tradicionalment dominades pels homes sota supòsits jeràrquics. Com a ideologia, suposa d'una banda, la denúncia de l'opressió i explotació del sexe femení pel masculí, i per l'altre, el convenciment que la lluita per la igualtat de drets i l'autonomia de la dona és una causa justa. D'aquí deriva la lluita contra la idea que els rols socials i la distribució del treball siguin els que es consideren «propis de cada sexe», i la creença que tal assignació sigui quelcom «natural».
La història del feminisme comprèn dos grans períodes.
1) Pimera onada (1860 – 1920, EEUU i Gran Bretanya) – va estar representada per les sufragistes, que van lluitar per la igualtat de drets.
2) Segona onada (fi dels anys seixanta, Europa) – adquireix una major força organitzativa i té molt a veure amb l’independència econòmica adquirida per les dones en aquesta època i el seu major nivell educatiu.
D'entre les diverses orientacions dels grups feministes destaquen el feminisme radical i el feminisme socialista. El primer, es caracteritza per veure en el patriarcat l'origen de la desigualtat i l'opressió i la font de qualsevol altra forma de dominació.
El feminisme social critica i veu l’origen de la desigualtat i de l’opressió en la classe social.
Els Estats Units van reconèixer el dret al vot de la dona el 1920; a Gran Bretanya, aquest dret va ser reconegut el 1928. A Espanya, el sufragi universal es va obtenir el 1931, durant la Segona República, encara que després va ser eliminat per la guerra i la dictadura de Franco.
Tot i així, a Espanya, el feminisme de la «segona onada» va trobar una molt ràpida repercussió. [taula.resum feminisme Espanya]
El feminisme, és considerat per la sociologia, no sols una lluita per un alliberament psicològic i desemmascaradora dels rols socials assignats a cada gènere, sinó també una força poderosa de transformació social.
dilluns, 8 de febrer del 2010
Anuncis masclistes
ANUNCIS MASCLISTES
- Air wick: És un anunci d’ambientadors que sempre mostra una dona (femella animal) que està netejant la casa i cuidant els nens. Pensem que aquest anunci ve a dir que la dona ha d’ocupar els rols de la casa (netejar, planxar, tenir cura dels fills...).
- Pronto limpiador: És un anunci d’un esprai que serveix per treure la pols més fàcilment. Tot comença amb fotografies de dones amb tiretes al front. L’última dona que es veu, es disposa netejar una lleixa però la pols la fa esternudar i es dóna un cop al front amb la lleixa. L’anunci dóna dos conclusions possibles a pensar: que les dones som tontes i ens donem cops amb els mobles mentres netegem o bé, que som les úniques que hem de netejar les cases.
- Heineken – walk in fridge: En aquest anunci al principi es veu una dona que ensenya el seu armari gegant ple de roba i sabates a les seves amigues i totes comencen a cridar i emocionar-se. De sobte senten uns crits, i després es veuen els homes cridant com bojos perquè un amic els hi ha ensenyat una nevera plena de cerveses. En aquest anunci ens pretenen fer veure que les dones només pensem amb la moda i com si els homes només els agradés beure i a nosaltres no ens pogués agradar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
