hola! doncs avui és 8 de març, dia de la Dona Treballadora.
La Conferencia Internacional de Dones Socialistes, reunida a Copenaguen, va proclamar el dia internacional de la dona treballadora, proposada per la dirigent comunista alemana Clara Zatkinm, com un dia de lluita pels drets de les dones.
L'any 1917, com reacció davant els 2 milions de soldats russos morts a la Primera Guerra Mundial, les dones russes van escollir l'últim diumenge de febrer per a declarar-se en vaga en demanda de "pa i pau". Els dirigents polítics van criticar l'oportunitat de la vaga, però les dones la van fer independentment d'això. Quatre dies després el "Zar" es va veure obligat a abdicar, i el govern provisional va concedir a les dones el dret de vot. Aquest històric diumenge va ser el 23 de febrer, segons el calendari julià utilitzat llavors a Rússia, o el 8 de març, segons el calendari gregorià utilitzat en altres països.
Així doncs, ara ja sabeu l'origen del dia de la Dona.
Gràcies a homes i dones per ajudar a fer que la igualtat sigui possible, ànims i força!!!!
dilluns, 8 de març del 2010
dilluns, 22 de febrer del 2010
EUA
Elisabeth Cady Stanton, autora de La Bíblia de las mujeres, i Susan B. Anthony van ser dues de les més significatives sufragistes nord-americanes que van fundar, l’any 1868, la National Woman Suffrage Association.
Als Estats Units, el vot per a les dones va ser aconseguit finalment el 1920.
ANGLATERRA
A Europa, el moviment sufragista anglès va ser el més potent i radical.
Totes les faccions feministes es van unir el 1897 en la National Union of Women’s Suffrage Societies. La seva figura va ser Millicent Garret Fawcett. Per la radicalització de les seves accions, a més de manifestacions massives, s’incloïa la desobediència civil i alguns atacs contra la propietat, davant la postura immobilista del govern respecte a les seves demandes. Les sufragistes van ser empresonades, van protagonitzar vagues de fam i més d’una va trobar la mort defensant el «vot per a les dones».
Havia de passar la Primera Guerra Mundial i arribar l’any 1928, perquè les dones angleses poguessin votar en igualtat de condicions.
.
A la 1era Guerra mundial, les dones van deixar de banda la lluita pel feminisme, “mentre durés la guerra”...
Elisabeth Cady Stanton, autora de La Bíblia de las mujeres, i Susan B. Anthony van ser dues de les més significatives sufragistes nord-americanes que van fundar, l’any 1868, la National Woman Suffrage Association.
Als Estats Units, el vot per a les dones va ser aconseguit finalment el 1920.
ANGLATERRA
A Europa, el moviment sufragista anglès va ser el més potent i radical.
Totes les faccions feministes es van unir el 1897 en la National Union of Women’s Suffrage Societies. La seva figura va ser Millicent Garret Fawcett. Per la radicalització de les seves accions, a més de manifestacions massives, s’incloïa la desobediència civil i alguns atacs contra la propietat, davant la postura immobilista del govern respecte a les seves demandes. Les sufragistes van ser empresonades, van protagonitzar vagues de fam i més d’una va trobar la mort defensant el «vot per a les dones».
Havia de passar la Primera Guerra Mundial i arribar l’any 1928, perquè les dones angleses poguessin votar en igualtat de condicions.
.
A la 1era Guerra mundial, les dones van deixar de banda la lluita pel feminisme, “mentre durés la guerra”...
dilluns, 15 de febrer del 2010
taula.resum
A Espanya
1931 s’obté el sufragi universal
1975 (Madrid) “Primeres Jornades per l’Alliberament de la Dona”
1976 (Barcelona) “Primeres Jornades Catalanes de la Dona”
1976 es funda la revista “Vindicació Feminista”
1977 es crea el Partit Feminista
1978 s’estableix el principi de no discriminació pel sexe i es despenalitzen els aniticonceptius
1981 s’aprova la llei de divorci
1983 es presenta al Parlament la llei de despenalització de l’avortament i es crea l’Institut de la Dona
1931 s’obté el sufragi universal
1975 (Madrid) “Primeres Jornades per l’Alliberament de la Dona”
1976 (Barcelona) “Primeres Jornades Catalanes de la Dona”
1976 es funda la revista “Vindicació Feminista”
1977 es crea el Partit Feminista
1978 s’estableix el principi de no discriminació pel sexe i es despenalitzen els aniticonceptius
1981 s’aprova la llei de divorci
1983 es presenta al Parlament la llei de despenalització de l’avortament i es crea l’Institut de la Dona
ACUDITS MASCLISTES
Acudits masclistes
Quina és l'última ampolla que obre una dona a una festa? -La del detergent!
Quants negres fan falta per netejar la cuina? -Cap, això és feina de dones.
Que fa una dona alçant un full en blanc? -Reclamar els seus drets.
Per què les dones tenen els peus més curts que els homes? -Pero poder acostar-se més a la pica de la cuina.
En què s'assemblen les dones amb les rajoles del terra? -Amb que si les pegues bé des del començament, desprès les pots trepitjar tot el que vulguis.
Quina és l'última ampolla que obre una dona a una festa? -La del detergent!
Quants negres fan falta per netejar la cuina? -Cap, això és feina de dones.
Que fa una dona alçant un full en blanc? -Reclamar els seus drets.
Per què les dones tenen els peus més curts que els homes? -Pero poder acostar-se més a la pica de la cuina.
En què s'assemblen les dones amb les rajoles del terra? -Amb que si les pegues bé des del començament, desprès les pots trepitjar tot el que vulguis.
HISTORIA DEL FEMINISME
historia del feminisme
El terme comença a usar-se com a neologisme a França, d'on passa als països anglosaxons com womanism, per aplicar-se en general als moviments de reivindicació empresos per la dona. A Espanya, el terme apareix cap a 1899 en un llibre d'Adolfo Posada, titulat Feminisme. El concepte de feminisme es va divulgar en el segle XIX. Com a moviment social, el moviment feminista lluita per la superació del domini masculí sobre la dona i la corresponent transformació de les relacions socials quotidianes i estructurals, tradicionalment dominades pels homes sota supòsits jeràrquics. Com a ideologia, suposa d'una banda, la denúncia de l'opressió i explotació del sexe femení pel masculí, i per l'altre, el convenciment que la lluita per la igualtat de drets i l'autonomia de la dona és una causa justa. D'aquí deriva la lluita contra la idea que els rols socials i la distribució del treball siguin els que es consideren «propis de cada sexe», i la creença que tal assignació sigui quelcom «natural».
La història del feminisme comprèn dos grans períodes.
1) Pimera onada (1860 – 1920, EEUU i Gran Bretanya) – va estar representada per les sufragistes, que van lluitar per la igualtat de drets.
2) Segona onada (fi dels anys seixanta, Europa) – adquireix una major força organitzativa i té molt a veure amb l’independència econòmica adquirida per les dones en aquesta època i el seu major nivell educatiu.
D'entre les diverses orientacions dels grups feministes destaquen el feminisme radical i el feminisme socialista. El primer, es caracteritza per veure en el patriarcat l'origen de la desigualtat i l'opressió i la font de qualsevol altra forma de dominació.
El feminisme social critica i veu l’origen de la desigualtat i de l’opressió en la classe social.
Els Estats Units van reconèixer el dret al vot de la dona el 1920; a Gran Bretanya, aquest dret va ser reconegut el 1928. A Espanya, el sufragi universal es va obtenir el 1931, durant la Segona República, encara que després va ser eliminat per la guerra i la dictadura de Franco.
Tot i així, a Espanya, el feminisme de la «segona onada» va trobar una molt ràpida repercussió. [taula.resum feminisme Espanya]
El feminisme, és considerat per la sociologia, no sols una lluita per un alliberament psicològic i desemmascaradora dels rols socials assignats a cada gènere, sinó també una força poderosa de transformació social.
El terme comença a usar-se com a neologisme a França, d'on passa als països anglosaxons com womanism, per aplicar-se en general als moviments de reivindicació empresos per la dona. A Espanya, el terme apareix cap a 1899 en un llibre d'Adolfo Posada, titulat Feminisme. El concepte de feminisme es va divulgar en el segle XIX. Com a moviment social, el moviment feminista lluita per la superació del domini masculí sobre la dona i la corresponent transformació de les relacions socials quotidianes i estructurals, tradicionalment dominades pels homes sota supòsits jeràrquics. Com a ideologia, suposa d'una banda, la denúncia de l'opressió i explotació del sexe femení pel masculí, i per l'altre, el convenciment que la lluita per la igualtat de drets i l'autonomia de la dona és una causa justa. D'aquí deriva la lluita contra la idea que els rols socials i la distribució del treball siguin els que es consideren «propis de cada sexe», i la creença que tal assignació sigui quelcom «natural».
La història del feminisme comprèn dos grans períodes.
1) Pimera onada (1860 – 1920, EEUU i Gran Bretanya) – va estar representada per les sufragistes, que van lluitar per la igualtat de drets.
2) Segona onada (fi dels anys seixanta, Europa) – adquireix una major força organitzativa i té molt a veure amb l’independència econòmica adquirida per les dones en aquesta època i el seu major nivell educatiu.
D'entre les diverses orientacions dels grups feministes destaquen el feminisme radical i el feminisme socialista. El primer, es caracteritza per veure en el patriarcat l'origen de la desigualtat i l'opressió i la font de qualsevol altra forma de dominació.
El feminisme social critica i veu l’origen de la desigualtat i de l’opressió en la classe social.
Els Estats Units van reconèixer el dret al vot de la dona el 1920; a Gran Bretanya, aquest dret va ser reconegut el 1928. A Espanya, el sufragi universal es va obtenir el 1931, durant la Segona República, encara que després va ser eliminat per la guerra i la dictadura de Franco.
Tot i així, a Espanya, el feminisme de la «segona onada» va trobar una molt ràpida repercussió. [taula.resum feminisme Espanya]
El feminisme, és considerat per la sociologia, no sols una lluita per un alliberament psicològic i desemmascaradora dels rols socials assignats a cada gènere, sinó també una força poderosa de transformació social.
dilluns, 8 de febrer del 2010
Anuncis masclistes
ANUNCIS MASCLISTES
- Air wick: És un anunci d’ambientadors que sempre mostra una dona (femella animal) que està netejant la casa i cuidant els nens. Pensem que aquest anunci ve a dir que la dona ha d’ocupar els rols de la casa (netejar, planxar, tenir cura dels fills...).
- Pronto limpiador: És un anunci d’un esprai que serveix per treure la pols més fàcilment. Tot comença amb fotografies de dones amb tiretes al front. L’última dona que es veu, es disposa netejar una lleixa però la pols la fa esternudar i es dóna un cop al front amb la lleixa. L’anunci dóna dos conclusions possibles a pensar: que les dones som tontes i ens donem cops amb els mobles mentres netegem o bé, que som les úniques que hem de netejar les cases.
- Heineken – walk in fridge: En aquest anunci al principi es veu una dona que ensenya el seu armari gegant ple de roba i sabates a les seves amigues i totes comencen a cridar i emocionar-se. De sobte senten uns crits, i després es veuen els homes cridant com bojos perquè un amic els hi ha ensenyat una nevera plena de cerveses. En aquest anunci ens pretenen fer veure que les dones només pensem amb la moda i com si els homes només els agradés beure i a nosaltres no ens pogués agradar.
dilluns, 18 de gener del 2010
Videos violència de gènere
- és heavy. però més ho són alguns comentaris.
i aquestes són dues cançons de la Bebe que parlen sobre la violència de gènere.
http://www.youtube.com/watch?v=G9q_ao91Now&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=1VH6LG2WDD4
Esquema -dia de la dona
1- Les dones s'incorporen a treballar remuneradament a partir de la revolució industrial.
A causa d'això, reivindiquen millores laborals, ja que, tot i que s'han incorporat a treballar remuneradament segueixen fent les feines de casa i cuidant la familia. Demanen, per exemple, la reducció de la jornada laboral, la prohibició de l'horari nocturn per a elles, la compensació econòmica pels accidents laborals i la prevenció d'aquests.
2- Fets de Nova York.
la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911.
En aquest darrer incident van morir 142 obreres que havien fet vagues per demanar millores laborals.
3- Reivindicació del dret a vot.
Ja que treballant, aportaven la seva part a què l'economia tirés endavant, van reivindicar el dret a poder participar també en l'àmbit públic.
4- La primera celebració del Dia de la Dona.
A partir de 1908, les nord-americanes van començar a celebrar el dia de la dona l'últim diumenge de febrer.
El 1910, Clara Zetkin va proposar establir el Dia de la Dona.
L'any següent, més d'un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer.
5- El 8 de març.
Es va establir quan hi havia la Primera Guerra Mundial gràcies a les dones de Rússia.
institut de la dona
institut de la dona 2
A causa d'això, reivindiquen millores laborals, ja que, tot i que s'han incorporat a treballar remuneradament segueixen fent les feines de casa i cuidant la familia. Demanen, per exemple, la reducció de la jornada laboral, la prohibició de l'horari nocturn per a elles, la compensació econòmica pels accidents laborals i la prevenció d'aquests.
2- Fets de Nova York.
la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911.
En aquest darrer incident van morir 142 obreres que havien fet vagues per demanar millores laborals.
3- Reivindicació del dret a vot.
Ja que treballant, aportaven la seva part a què l'economia tirés endavant, van reivindicar el dret a poder participar també en l'àmbit públic.
4- La primera celebració del Dia de la Dona.
A partir de 1908, les nord-americanes van començar a celebrar el dia de la dona l'últim diumenge de febrer.
El 1910, Clara Zetkin va proposar establir el Dia de la Dona.
L'any següent, més d'un milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer.
5- El 8 de març.
Es va establir quan hi havia la Primera Guerra Mundial gràcies a les dones de Rússia.
institut de la dona
institut de la dona 2
Situació dones en diferents cultures
Doncs aquí la situació de la dona en les diferents religions, no sé ben bé si són certes per tant si sou d'una d'aquestes religions, o d'una que no surti i veieu que hi ha alguna cosa malament o sabeu més coses ja ho podeu penjar per aquí.
Cristianisme:
· no avortaments, divorcis ni ús preservatius.
· papa no pot ser una dona.
· la dona només pot ser una monja, categoria més baixa.
· No hi ha cap dona que destaqui per res més que sacrificar-se, ser més pietosa que ningú i per sotmetre’s cegament a Jesucrist, que és un home.
· Però si que hi ha dones dolentes que destaquen. Començant per Eva que ens va condemnar a tota la humanitat per menjar-se la poma, per ser la que és temptada per la serp, que no està bé, el desig.
Islamisme:
· si té la regla es considera impura i no pot fer l’oració.
· existeix la poligàmia (max. 4 dones) amb el consentiment primera dona.
· La dona ha de mostrar respecte i ha d’obeir en el seu marit a no ser que sigui pecat.
· No pot deixar entrar a casa algú que no caigui bé al seu marit i ha de fer l’amor amb ell quan ell vulgui.
· Fan portar un vel o burka a les dones perquè diuen que les protegeixen de ser violades.
Judaisme:
· Conservador:
o Homes i dones resen junts i es respecten els drets de les dones.
o No es permet que una dona oficiï durant un enterrament, aniversari o homenatge a una persona morta.
o Ha realitzat grans avenços sobre l’estatus de la dona, encara que la igualtat no sigui acceptada universalment.
· Ortodox:
o Diu que l’home i la dona són diferents, que es conecten amb deu de forma diferent.
Budisme:
· En les escriptures Mahayana hi ha uns quants exemples en que es manifesta que la naturalesa femenina es inferior.
· Totes les monges (encara que tinguin 100 anys) han de mostrar deferència en tot moment cap al monjo més jove.
· Les comoditats que tenen són escasses, per no dir inexistents.
Cristianisme:
· no avortaments, divorcis ni ús preservatius.
· papa no pot ser una dona.
· la dona només pot ser una monja, categoria més baixa.
· No hi ha cap dona que destaqui per res més que sacrificar-se, ser més pietosa que ningú i per sotmetre’s cegament a Jesucrist, que és un home.
· Però si que hi ha dones dolentes que destaquen. Començant per Eva que ens va condemnar a tota la humanitat per menjar-se la poma, per ser la que és temptada per la serp, que no està bé, el desig.
Islamisme:
· si té la regla es considera impura i no pot fer l’oració.
· existeix la poligàmia (max. 4 dones) amb el consentiment primera dona.
· La dona ha de mostrar respecte i ha d’obeir en el seu marit a no ser que sigui pecat.
· No pot deixar entrar a casa algú que no caigui bé al seu marit i ha de fer l’amor amb ell quan ell vulgui.
· Fan portar un vel o burka a les dones perquè diuen que les protegeixen de ser violades.
Judaisme:
· Conservador:
o Homes i dones resen junts i es respecten els drets de les dones.
o No es permet que una dona oficiï durant un enterrament, aniversari o homenatge a una persona morta.
o Ha realitzat grans avenços sobre l’estatus de la dona, encara que la igualtat no sigui acceptada universalment.
· Ortodox:
o Diu que l’home i la dona són diferents, que es conecten amb deu de forma diferent.
Budisme:
· En les escriptures Mahayana hi ha uns quants exemples en que es manifesta que la naturalesa femenina es inferior.
· Totes les monges (encara que tinguin 100 anys) han de mostrar deferència en tot moment cap al monjo més jove.
· Les comoditats que tenen són escasses, per no dir inexistents.
diferències físiques entre dones i homes
HOME:
- el cos de l'home és més musculat i fibrós.
- té el cromosoma XY.
- tenen la veu greu i profunda.
- escalet més recta i vertical, els hombros amples i el tòrex voluminos.
- les caderes estretes.
- òrgans masculins: el penis.
- tés més resistència que la dona.
- el cervell de l'home és un 9% més gran que el de la dona.
DONA:
- el cos de la dona té unes línies més arrodonides i gràcials.
- té el cromosoma XX.
- veu aguda.
- l'escalet és més inclinat que el de l'home.
- tenen les caderes amples.
- òrgans femenins: vulva i pits
- la dona és molt àgil (en general)
Diferèncie psíquiques entre home-dona.
Hola de nou aquests són els estereotips més coneguts però si en sabeu més us agrairíem que els poséssiu ;)
Trets de l’estereotip femení
• Afectuosa
• “Carinyosa”
• Plora sense avergonyir-se
• S’expressa dolçament
• “Coqueta”
• Presumida
• Preocupada pel seu aspecte físic
• Estalviadora
• Curosa
• Fidel
• Molt formal
• Comprensiva
• Disposada sacrificar-se pels altres
• Pensa en els altres
• Preocupada per mantenir l’harmonia del grup
• Preocupada pels que s’han sentit ferits
Trets de l’estereotip masculí
• Lideratge en l’espai
• Actua o té fusta de líder
• Brillant
• Competitiu
• Amb forta personalitat
• Amb molta “labia”
• Amb inventiva
• Amb caràcter
• Executiu
• “De món”
• Bo en els negocis
• Actiu
• Audaç
• Aventurer
• Confiat en si mateix
• Decidit
• Emprenedor
• Intrèpid
Tant els homes com les dones poden tenir aquestes qualitats però la regla dels estereotips és aquesta
• Els trets de personalitat tipificats com a femenins, són presents en persones amb baixa autoestima
• Els trets de personalitat tipificats com a masculins, són presents en persones amb alta autoestima
• Els homes al tenir testosterona no estan tan preparats per comunicar-se amb els altres i amb l'entorn, en canvi el cervell de les dones hi ha més neurones mirall que ens permet a tenir més empatia respecte a les emocions dels altres.
dilluns, 11 de gener del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
