HISTORIA DEL FEMINISME

historia del feminisme

El terme comença a usar-se com a neologisme a França, d'on passa als països anglosaxons com womanism, per aplicar-se en general als moviments de reivindicació empresos per la dona. A Espanya, el terme apareix cap a 1899 en un llibre d'Adolfo Posada, titulat Feminisme. El concepte de feminisme es va divulgar en el segle XIX. Com a moviment social, el moviment feminista lluita per la superació del domini masculí sobre la dona i la corresponent transformació de les relacions socials quotidianes i estructurals, tradicionalment dominades pels homes sota supòsits jeràrquics. Com a ideologia, suposa d'una banda, la denúncia de l'opressió i explotació del sexe femení pel masculí, i per l'altre, el convenciment que la lluita per la igualtat de drets i l'autonomia de la dona és una causa justa. D'aquí deriva la lluita contra la idea que els rols socials i la distribució del treball siguin els que es consideren «propis de cada sexe», i la creença que tal assignació sigui quelcom «natural».

La història del feminisme comprèn dos grans períodes.

1) Pimera onada (1860 – 1920, EEUU i Gran Bretanya) – va estar representada per les sufragistes, que van lluitar per la igualtat de drets.

2) Segona onada (fi dels anys seixanta, Europa) – adquireix una major força organitzativa i té molt a veure amb l’independència econòmica adquirida per les dones en aquesta època i el seu major nivell educatiu.

D'entre les diverses orientacions dels grups feministes destaquen el feminisme radical i el feminisme socialista. El primer, es caracteritza per veure en el patriarcat l'origen de la desigualtat i l'opressió i la font de qualsevol altra forma de dominació.

El feminisme social critica i veu l’origen de la desigualtat i de l’opressió en la classe social.

Els Estats Units van reconèixer el dret al vot de la dona el 1920; a Gran Bretanya, aquest dret va ser reconegut el 1928. A Espanya, el sufragi universal es va obtenir el 1931, durant la Segona República, encara que després va ser eliminat per la guerra i la dictadura de Franco.
Tot i així, a Espanya, el feminisme de la «segona onada» va trobar una molt ràpida repercussió. [taula.resum feminisme Espanya]

El feminisme, és considerat per la sociologia, no sols una lluita per un alliberament psicològic i desemmascaradora dels rols socials assignats a cada gènere, sinó també una força poderosa de transformació social.